El so de la fusta


InnisfreeLe fis

M’ha agradat molt el detallisme sonor d’Innisfree de José Luis Guerin. Crec que el relat és evocador i els detalls en el so fan que la imatge tingui vida pròpia: el so de tallar la fusta, la col·locació d’un taulat de palla, les passes a través de camins fangosos…

Guerin roda les escenes de la pel·lícula com si fos una ficció però amb la peculiaritat que aconsegueix una frescor i unes declaracions més pròpies del documental. Recrea la realitat…

Parlant de la fusta d’Innisfree, m’ha vingut al cap Le fis, de Jean-Pierre i Luc Dardene on tots els sons relacionats amb el món de la fusteria hi juguen un paper molt important, transcendent. Estem sempre a l’esquena dels personatges… L’inici de la pel·lícula és una declaració d’intencions sonora sobre el què ens trobarem al film: contenció i patiment intern, com el personatge que interpreta Morgan Marinne. El so ajuda a que tot això estigui a la peli.

Advertisements
Tagged , ,

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: